Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн

11 страница из 67

L’editor deia de l’obra editada: «No he trobat una sola pàgina seva concebuda amb desordre, ni tan sols amb el famós desordre artístic dels romàntics».

«Vade retro Satanàs», si recordam que Oliver considerava que Rousseau tenia la culpa de tot, i especialment del desordre romàntic.

L’any 1948, Estelrich escriu sobre Oliver: «La revolució mundial ha abocat damunt la nostra memòria tants esdeveniments trasbalsadors que l’“status societatis” mateix ens apar llunyà, per no dir sepultat, com si ens en separés un mur terrible». I un altre vincle intel·lectual: quan esclata la Gran Guerra, Oliver diagnostica: «El mundo está enfermo, gravemente enfermo». L’any 1949, Estelrich recapitula: 1914 va ser el pànic universal, l’estabilitat política del planeta es va trencar, s’acabà el predomini mundial dels dos grups de potències occidentals burgeses i triomfà el bolxevisme. La gran ruptura de l’estabilitat. I ara vegem «Les converses del pedrís», una estampa que Oliver publica a principis de segle, segle XX. És una estampa de Palma, de l’any 1871. Dies de l’esclat revolucionari de la Comuna de París. La posta de sol és d’una vermellor espantosa. Els assidus de les converses del pedrís, a les murades de Palma, tenen opinions contraposades: potser com una pluja de sang, tal vegada una aurora boreal. Un cel «esplèndidament horrible». «Això són els incendis de París, la claror de les Tulleries, les flames del món en discòrdia», comenten. Discuteixen. Don Jeroni, veu de la saviesa, diu: