Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн

16 страница из 67

Cambó li retreia una «exuberància dispersiva». Pla va parlar de la dispersió d’Estelrich. Però seria un error caure una vegada més en la crítica asimètrica i jutjar l’obra d’Estelrich pel que no va fer en comptes de valorar els llibres que escrigué. Té una obra dispersa, sí, però intensa i consistent. Ara, també és cert que alguna vegada Estelrich sembla posar-se en evidència parlant de tants projectes intel·lectuals o literaris que no dugué a terme. Ens hauria de sorprendre que fos un lector tan persistent dels dietaris d’Stendhal, tot plens de projectes sense realitat? L’any 1949, constata que només produeix «fragments acaramullats».

La publicació pels Dietaris (Quaderns Crema, 2012) ha fet que les noves generacions –i d’altres no tan noves– tinguéssim coneixement d’una figura que és –i ho dic sense ironia– un maître à penser «interruptus». Els buits fonamentals dels dietaris publicats corresponen als anys vint, la primera meitat dels trenta, la franja central dels quaranta i, pràcticament, tota la dècada dels cinquanta, fins que mor a París, l’any 1958. Són buits categòrics i en bona part corresponen a etapes substantives d’Estelrich, com eren la plenitud de la dedicació editorial, l’accés als circuits de la cultura europea, la Segona República, la vida parlamentària, la Fundació Bernat Metge, el desenllaç tràgic de la guerra civil, les ambivalències de la postguerra immediata i l’etapa de la Unesco. En realitat, eren dietaris que volien ser el repeu de transició per unes memòries que havien de culminar tota una voluntat existencial i estètica. Una vegada més, l’Estelrich dels projectes sense conclusió.