Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн

14 страница из 67

D’altra banda, és que Estelrich era un Ors en petit, una miniatura orsiana que pretenia substituir el Pantarca? Sabem que conspirava contra Xènius. Al seus dietaris, escriu: «L’Ors és un mistificador que s’esforça a passar per geni; prou sap que li endevinem el joc, però ell insisteix per veure si arriba a passar». Contra Ors va viure millor: per això, deia que «per a ésser responsable, cal ésser immodest». Estelrich tingué sempre –o gairebé sempre– l’empara de Cambó; a Ors, la mort se li endugué la protecció de Prat de la Riba. És Carner qui presenta Estelrich a Cambó. Tot gira, certament. Estelrich fins i tot feia imitacions de la manera de parlar d’Ors, una dicció que sorprenia molts dels seus interlocutors.

A l’assaig Catalunya endins, l’any 1930, Estelrich torna a la figura d’Eugeni d’Ors. Passa comptes, però amb més matisos. Matisos i també malevolència. Per exemple: «Enmig de terrabastall de la fugida, l’Ors degué pensar que ens castigava privant-nos d’ell. Així, un adolescent és determinat pel suïcidi.» I encara més: diu que Ors no sabé retirar-se d’escena. Necessitava posar. Avui ens podríem demanar: quin odi havia provocat Ors i, d’altra banda, és que no tenia dret a posar, és que estava obligat a retirar-se de l’escena? Estelrich diu que la renúncia d’Ors justifica «a posteriori» els atacs dels adversaris. Vet aquí un argument barroc. Però, tot i així, algun dia caldria tornar a Ors, al cas Ors. També parla de crucifixió.