Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн

17 страница из 67

Al anys trenta, Ors escriu Aldeamediana, que tan bé coneix el professor Xavier Pla, que la va reeditar al volum Historias lúcidas (Fundación Banco Santander, 2011). És l’Ors més ombrívol, gloses escrites el 1932 i publicades com a llibre deu anys després, en plena dictadura, i amb dedicatòria ni més ni menys que a Pétain. Temps desencisat per a Europa en els anys trenta i catastròfics els quaranta. Ors escriu les gloses d’Aldeamediana en un petit poble francès. És el to de la «Marsellesa» de l’autoritat. Ors diagnostica els mals de la civilització a l’ombra d’una església de granit davant l’alcaldia amb la inscripció obligada: «Llibertat, Igualtat, Fraternitat». És la crisi d’una civilització ferida en la qual, malgrat tot, «els vells arbres viuen envoltats d’un respecte que es regateja als vells temples i a les persones velles». Després, diu que el benefici d’una civilització no es rep per sempre: «És necessari que es mereixi, que es guanyi també cada dia. Una distracció, un idil·li, i ja està de nou la barbàrie allà». Comparem-ho amb un comentari d’Estelrich, quan diu que el respecte als antecessors és una de les primeres virtuts del renaixentista. Una restauració renaixentista ha de millorar el model que restaura. No pot conformar-se a restablir una forma passada. Ha d’anar més enllà, en intensitat i en extensió.