Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн

18 страница из 67

A Ors, li devem molt i li donem molt poc. Estelrich inclòs. Això sí, ambdós volien el retorn d’una intel·ligència amb majúscula; però hagueren de viure de prop la fragmentació i el desastre. I hagueren de prendre partit.

Tornem a la Paneuropa. Dos anys després de publicar l’assaig Pan-Europa (1923), Coudenhove-Kalergi proposa una gran enquesta entre les elits de l’Europa d’entreguerres. Dues preguntes: «Considera la creació dels Estats Units d’Europa com a necessària?»; «La creació dels Estats Units d’Europa li sembla possible?». Certament, la concepció paneuropeista i el realisme no eren, almenys aleshores, incompatibles. En donen prova els arguments que el comte Coudenhove-Kalergi mantingué tota la vida, però que Thomas Mann, exiliat als Estats Units, criticava. Escriu: «Notícies de Nova York sobre el moviment de Sforza, Maritain i d’altres contra el club capitalista de Coudenhove, la seva Paneuropa reaccionària, em feien reflexionar i m’exigien que assumís una posició». Abans, quan acaba la Gran Guerra que havia d’acabar amb totes les guerres, Robert Musil es demana què ha canviat: «Abans érem ciutadans laboriosos; després, ens convertírem en homicides, assassins, lladres, incendiaris i coses de mala mena; i, tot plegat, no hem viscut, de forma pròpia, res». Era la victòria del desassossec. Els catorze punts de Wilson liquiden la Monarquia Dual. La vella Europa esdevé una ziga-zaga de fronteres i comunitats desfetes. Tot això acaba sent part de l’experiència intellectual d’Estelrich.

Правообладателям