Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн

15 страница из 67

L’aparició d’Eugeni d’Ors supera intel·lectualment tot allò que havia significat per a la llengua catalana l’aparició baronívola de Verdaguer als Jocs Floral, amb barretina. Les transicions generacionals solen ser injustes i, si Estelrich ho va ser amb Ors, Ors tampoc respectava gaire Maragall. Pla digué que dos grans errors de les classes dirigents de Catalunya eren l’error Verdaguer i l’error Ors. Si l’error Verdaguer «va contribuir a donar un gran impuls a l’anarquisme ingènit del país», l’error Ors contribuí, amb la ruptura de la unitat intel·lectual, «al retorn de l’amarg escepticisme de la decadència».

La vida i l’obra de Joan Estelrich formulen un realisme humanista que va sentir-se del tot confortable en la idea de Paneuropa. Acaba sent un home d’estratègies internacionalistes, poliglota sempre exuberant, membre eminent d’aquella elit cosmopolita d’entreguerres que avui no existeix. I, a la vegada, gosa invocar el paradigma de les aristocràcies antigues. Un gran vitalista i a la vegada espiritualista. Seduir intel·lectualment, imposar-se per la conversa: dominar. És un intel·lectual amb glamour. Vegem les notes tan vitalistes dels seus dietaris: «La vida, la vida; ah, com menyspreo les doctrines negadores de la vida!»; «Cal viure, i posseir, i dominar, sia com sia, en l’ordre que sia, material o espiritual, però dominar»; «Tothom té dret a viure la vida que és capaç de viure»; «Decididament, vull coses contradictòries»…Enamoradís, sensual, pantagruèlic: d’una banda, erotisme dannnunzià, «en pleine nature»; per l’altra, amors secrets per evitar que li perjudiquin la imatge d’home públic conservador.