Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

94 страница из 96

Cal remarcar que el mar –i amb el mar, la costa–, té poc interès per a Fuster. Aquesta és una de les grans diferències de percepció del territori respecte a Josep Pla. L’empordanès mostra un interès especial pel mar i per la navegació. Podríem dir, però, que Fuster en aquest sentit no fa res més que actuar com un valencià més:

El agua, la deseada, obsesionante, necesaria agua, es, para los valencianos, el riego: única y exclusivamente el riego. En la actualidad, pasó al olvido la otra: el mar aventurero de los siglos forales, ruta de almogávares y de humanistas, se resigna por ahora a la modesta navegación pesquera o comercial, y a ser la playa amistosa de los grandes y pequeños Sorollas. El valenciano –clama, de vez en cuando, algún doctrino nostálgico– vive de espaldas al mar. (PV: 14)

Fuster tanca el tema de l’aigua amb una nova referència a Blasco Ibáñez, que li serveix per a mostrar que, malgrat la regulació i els tribunals, els conflictes que històricament ha generat l’aigua –la manca d’aigua– també poden acabar amb «el escopetazo alevoso» (PV: 18).