Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

95 страница из 96

El subapartat següent de «La tierra» és dedicat, bàsicament, a oferir dades estadístiques, tot i que, com ja he comentat, sense aclaparar el lector: la transformació de l’Albufera de València, que passa d’ocupar unes catorze mil hectàrees al principi del segle XIX a les tres mil d’un segle més tard; la diferència de densitat de població entre la costa i l’interior –la densitat de població és de les dades més concretes que ens ofereix en tota la introducció i, malgrat això, són dades aproximades–; la poca presència de nuclis urbans d’estructura industrial –amb l’excepció d’Alcoi, una ciutat per la qual, com veurem, Fuster mostra una especial predilecció...

Finalment, en els paràgrafs amb què conclou aquest apartat, Fuster reprèn la referència inicial als tòpics. De fet, sense haver-ne fet una anàlisi amb profunditat, m’atreviria a dir que molts dels seus textos, sobretot els més periodístics, tendeixen a presentar aquesta estructura circular, tan útil per a presentar els fets i lligar-los perfectament amb les conclusions, després d’haver dedicat el cos principal a analitzar-los. Podríem considerar, a més a més, que aquests paràgrafs finals són l’element més paratextual de tota la introducció i que, en certa manera, podrien haver estat aquell pròleg preliminar de què parlava al principi: