Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
89 страница из 139
El testimoni de l’enterrador, José Miguel Echevarría, ens resulta fonamental per copsar com van anar els fets:67
Lo que recuerdo es que el día anterior vino un mando de la Guardia Civil que era un teniente, y nos dijo que teníamos que estar a las siete de la mañana en el cementerio, que vendría un difunto […], y que no podíamos decir nada a nadie.
A l’hora indicada per les autoritats es va procedir a l’enterrament, en la més estricta intimitat, «se enterró y se marchó todo el mundo». Entre les 9 i les 10 del matí van començar a arribar els companys de treball del difunt, que esperaren en va l’hora prevista per l’enterrament. La concentració agrupà més d’un miler de persones, que es posaren braçalets negres, «Estaba lleno, miles de personas». I llavors la policia va reaccionar i va desallotjar el cementiri amb les armes de foc a la mà. Però l’endemà els treballadors hi tornaren, i també el dia següent i l’altre, i així successivament. I cada dia es reproduïa el mateix ritual amb la policia: els darrers dies, però, ja va desplegar unitats antiavalots i vehicles amb canons d’aigua, coneguts com pablitos en l’argot policial i com a botijos pels manifestants. Fins que una tarda, seguint amb el mateix testimoni,