Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
84 страница из 139
Com a resultat de la refrega, la policia també va veure com nou dels seus efectius necessitaren atenció mèdica, que en una primera instància li arribà de la pròpia farmaciola de l’empresa. Així, les pedrades i els cops feriren de diversa consideració dos sergents, tres caporals i quatre policies, que en total els feu romandre 133 dies de baixa.59 L’auditor militar que es va fer càrrec del processament dels detinguts durant la jornada, en les seves diligències prèvies de 16 d’abril, també va fer esment a «la presunta responsabilidad de los componentes de la Policía Armada», en els dos ferits per l’impacte d’una bala. Però no s’ha pogut localitzar cap informe o document que avali que es fes una investigació al respecte.60
Un primer ferit de bala fou Serafín Villegas Gómez, de 25 anys, que va rebre un impacte que li entrà per l’esquena, per sota de l’espatlla dreta, i que presentava a més una fractura a les costelles, que requeriria una posterior intervenció quirúrgica. El segon, amb una ferida mortal, fou Manuel Fernández Márquez, que va rebre un tret al cap, disparat des d’una distància de vint metres. Concretament, l’impacte entrà a la templa, amb una trajectòria de dalt a baix, amb un orifici de sortida a la part baixa del cap. Una hipòtesi versemblant és que la víctima devia ser amb el cap inclinat i ajupit, probablement ajudant un company ferit en el moment de rebre el tret. Ben cert és però que en davallar el caos, quedaren dos cossos estesos a terra. Els de Villegas i Fernández; segons algunes fonts, el darrer encara amb vida. Aquests fets degueren passar quan el rellotge devia marcar minut amunt minut avall dos quarts de nou del matí. Dos vehicles particulars, un d’ells un Citroen 2CV, traslladaren a un dispensari de Badalona els dos ferits, fent onejar mocadors blancs per les finestres. Manuel Fernández Márquez ja hi va arribar mort.61