Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
82 страница из 139
A pesar de los disparos la masa, que daba la impresión de estar obcecada, siguió avanzando hasta llegar a las cajas, momento en el que pudo observar el declarante que los brazos de los Policías Armadas bajaban hasta unos 45 grados para efectuar los disparos con una inclinación menor al objeto de intimidar totalmente a la masa, pero nunca pudo observar a ningún Policía disparar con el brazo en posición horizontal dirigiendo los disparos contra la masa.
Fou llavors quan es van produir les conseqüències més greus. Després d’aquest episodi, sobre el terra quedaren dos cossos inermes. Es tractava de Manuel Fernández Márquez i Serafín Villegas.56
Els relats dels treballadors feren referència a la presència i intervenció de policies a cavall, però en cap relat fet pels mateixos policies que es desplegaren en l’operatiu ni dels testimonis civils, es fa esment a l’actuació d’aquests tipus d’unitats. Un d’aquells testimonis va afirmar que «Había policías a caballo por todas partes, los obreros de la térmica corrían despavoridos delante de los grises, en dirección contraria a la fábrica».57 També s’apuntà la possibilitat que el tret que ferí mortalment Fernández Márquez, provingués d’un policia a cavall. Després dels trets, segons els policies, «la actitud de la masa fue normalizándose y retirándose del lugar de actuación». El pas d’un altre tren en sentit nord, va ajudar a separar els uns dels altres. Encara que alguns seguien llançant pedres per sobre el comboi. La policia es va retirar a les portes de la fàbrica, i els treballadors s’encaminaren cap a la llavors conenguda com l’avinguda de la Victoria, avui de la Platja.