Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

80 страница из 139

A aquest episodi el va seguir una estona de tensa calma. Entre vuit i dotze minuts. Més treballadors continuaren afegint-se a la concentració, al temps que el brigada sol·licitava reforços. Llavors els obrers més abrandats, majoritàriament els més joves, van començar a insistir en la necessitat d’entrar tots junts al centre de treball, tot i el cordó policial que els ho impedia. Atès que aquests «son pocos y que pasarían por encima de sus cadáveres», seguint la versió d’un dels policies presents, començaren a agafar pedres. Un testimoni va observar «Que antes que empezara el lanzamiento de piedras, […] algunos de los obreros de más edad pegaban con la mano a algunos más jóvenes que estaban recogiendo piedras». Tot seguit, els treballadors van travessar de nou les vies i es van encaminar cap a les portes de la Tèrmica, on, uns vint metres abans, les unitats policials s’havien desplegat en dues rengleres. Uns emissaris es van dirigir al cordó policial, i van parlar amb un sergent. Segons aquest, insistiren en la voluntat d’entrar tots plegats al recinte per a poder cobrar, i a més els indicaren que «se abstuvieran de tocar a alguno de los obreros». Els sotsoficial va contestar que la policia estava complint ordres, i que el seu objectiu era que qui volgués cobrar individualment, ho pogués fer, «debiendo el resto no hacer caso a los activistas que les llevarán por el camino del mal».