Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

75 страница из 139

El dia 29 la plataforma ja estava signada per uns vuit-cents treballadors. A l’hora de dinar es feu una nova assemblea, ara més o menys mil dos-cents empleats de la Tèrmica. Els punts reivindicatius i les signatures corresponents es lliuraren a les respectives direccions, i es donà un termini fins el migdia del 2 d’abril perquè s’hi fes arribar la resposta; en cas contrari, s’hi apuntava la possibilitat de començar una vaga. El dia 30 COPISA, que tal com hem vist era l’empresa amb el nombre més elevat de treballadors del complex, va començar a pressionar els seus treballadors i va difondre un comunicat, signat per altres obrers de la mateixa empresa contraris a les mobilitzacions iniciades. A més, es va convocar els delegats que havien sigut elegits, als despatxos de la direcció, i se’ls va comunicar que es procediria a descomptar de la nòmina les dues hores perdudes en la gestió i lliurament de les signatures. A l’hora de dinar hi hagué una altra assemblea. Els treballadors no arribaren a un acord per a fer front col·lectivament a les sancions econòmiques dels delegats, però sí en portar a terme una aturada de dues hores, com a mesura de protesta i pressió. Assabentats d’aquesta circumstància, els directius van decidir fer-se enrere en l’anunciada sanció. L’endemà, dissabte dia 30 es va treballar amb normalitat a les instal·lacions de FECSA, en espera de la resposta que havia de donar l’empresa dilluns. Durant el matí es van repartir uns fulls volants, «recomendando que todos trabajasen y no forzasen la situación». Segons Pérez Ezquerra, aquests fullets havien eixit de l’empresa, atès que, segons el seu criteri, «el tipo de letra coincide con el de las multicopistas de la misma».⁴⁹