Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

77 страница из 139

Al vespre, la direcció de l’empresa va decidir-ne el tancament, i cridà la policia perquè desallotgés els treballadors del torn de nit, que continuaven en assemblea. I així va ocórrer, quan hi van fer acte de presència efectius de la 4a companyia de la 42 bandera, que tenia la base a la caserna de la Verneda. L’endemà, dimarts 3 d’abril, quan els treballadors van començar a arribar a les instal·lacions de la Tèrmica, abans de les set del matí, es van trobar amb les portes tancades i un rètol a la porta oest, on s’indicava que havien estat sancionats. També hi havia la presència d’efectius de la Policia Armada, que s’apostaren a l’esquerra de la porta. En el rètol s’informava d’una sanció de cinc dies de sou i feina, «como consecuencia de los graves actos de indisciplina cometidos en el día de ayer, […] sin perjuicio de las más graves sanciones que se aplicarán a los que hayan incurrido en faltas de mayor gravedad». I s’hi afegia que el dia de reincorporació al treball, després de la sanció, qualsevol absència d’un treballador, seria interpretada com una rescissió voluntària del contracte. Atès que era dia de cobrarment per als treballadors de COPISA, aquests intentaren entrar al centre de treball, però l’empresa els notificà que sols podrien accedir-hi de tres en tres, en primera instància, i després de cinc en cinc, només per a cobrar; en cap cas però, per a treballar. Els treballadors s’hi van negar. Tal com es pogué escoltar en el consell de guerra en el qual foren jutjats alguns dels participants en aquests fets: