Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
79 страница из 139
Llavors, els obrers van pressionar les portes per intentar penetrar en bloc a les instal·lacions de l’empresa, objectiu que no assoliren. Tot seguit, la policia es va desplegar «en orden de encuentro», amb les porres desenfundades i va fer enretirar els treballadors, fins que aquests es van allunyar de la porta i van travessar les vies del tren, en sentit contrari a la mar. L’operatiu, «primer rechazo» en la terminologia policial, es va portar a terme sense cap tipus de violència, segons la informació policial, que diferia de les versions dels treballadors atès que aquests indicaven que llavors ja s’havien utilitzat les «porres», sempre però en un lògic context de tensió. Aquí, els treballadors es van organitzar «en cadena de brazos», segons recordava un policia. Uns i altres es trobaven a uns quaranta metres de distància. I llavors, sobre les 8:10 del matí, va arribar el tren semidirecte 3113 de la línia Barcelona – Massanet-Massanes, que s’hi va haver d’aturar en trobar les vies ocupades «por completo» pels obrers, i atès que aquests no feien cas dels senyals acústics del maquinista perquè desallotjaren la via. Això feu que hagués d’estirar els frens d’emergència, poc més de trescents metres després d’haver sortit de l’estació de Sant Adrià de Besòs, davant per davant de la central. Alguns obrers llançaren pedres contra els dos primers vagons que produïren el trencament de sis vidres, i tres minuts més tarde pogué refer la marxa.54 Més tard, Pérez Ezquerra seria crític respecte aquesta actuació, i assegurava que havia dit: «Compañeros, no estuvo bien el apedreamiento del tren, ya que pudo salir lesionado alguien que es totalmente inocente de estos hechos».55 Segons un dels testimonis, el tren va poder prosseguir després que la policia, pressionant encara que sense violència, desallotgés la via, i obligués a aquests a anar en direcció al carrer de Ramon Viñas, perpendicular a la mar.