Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

83 страница из 139

Després, la versió oficial justificaria l’ús d’armes de foc pel fet que la policia s’havia vist desbordada durant els enfrontaments. S’argumentà que la desproporció entre treballadors i policies havia estat abismal i que, per preservar la seva pròpia seguretat, els agents havien hagut d’emprar les armes de foc. Fet i fet, una mostra més del tarannà repressiu del règim i dels seus tentacles policials, a la vegada que una manifestació clara de la incapacitat de la policia franquista per gestionar els conflictes d’ordre públic, amb un mínim de garanties. La nota informativa del govern civil respecte d’aquests fets acusà els treballadors d’haver llançat pedres sobre dos trens que passaren per les properes línies ferroviàries i, seguint amb el seu relat dels esdeveniments diu:

Posteriormente se dirigieron hacia las fuerzas de orden público, a quienes agredieron violentamente, llegándose a una situación límite. Obligando a que dichas fuerzas hicieran varios disparos al aire con el fin de evitar el enfrentamiento, sin que, aun así, se consiguiera, por lo que se vieron precisadas a repeler la agresión.⁵⁸