Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

85 страница из 139

La víctima tenia 27 anys, era natural de Villafranca de los Barros (Badajoz)⁶² i feia poques setmanes que havia trobat feina a la Tèrmica. Als tres anys havia arribat amb la seva família a la Pobla de Lillet, i en acabar els estudis primaris, va començar a treballar al sector tèxtil i a les mines de Fígols (Berguedà), juntament amb el seu germà. Es va casar el 1969 a Bagà, amb la filla d’un company de feina, Carmen Rodríguez Jurado, sevillana d’origen, i tenia un fill de dos anys. Des de principis d’any vivia a Santa Coloma de Gramenet, concretament al carrer de Roviralta.

A més d’una víctima mortal, un segon ferit de bala i nombrosos contusionats, hi hagué setze treballadors detinguts com a conseqüència dels fets del dia 3 d’abril. Entre ells Fernando Lozano Revuelto, José Moreno Rider, Leonardo Farrero Rodés, Ramon Safont Bonen, Emilio Mondéjar Pérez i Pedro Antonio Martínez Aranega, que ho foren durant les càrregues que hi hagué al barri de la Mina un cop s’inicià la dispersió després dels fets de la FECSA. Els tres primers ingressarien a la presó, en qualitat de preventius, mentre que els altres tres aconseguiren la llibertat provisional. Pels fets succeïts davant la Tèrmica, foren processats el 23 d’abril, i acusats d’un delicte d’agressió a la policia, cosa que implicava la comissió del delicte d’insult a la força armada i, en conseqüència, el cas corresponia a la jurisdicció militar, «por la razón del fuero personal [de la policia]». Mentre que per la seva participació en una manifestació posterior, en el decurs de la qual foren detinguts, se’ls inculpava d’un delicte de propaganda il·legal, que queia sota jurisdicció del TOP. Francisco Muñoz Morilla va ser detingut el dia 16 a les mateixes instal·lacions de l’empresa, i així va romandre durant dos dies, mentre es feia càrrec de les diligències del seu cas el Jutjat d’Instrucció número 22. La policia el considerava l’«ajudant» de Pérez Ezquerra en la vaga de la Tèrmica, i políticament era qualificat de «desafecto al Régimen, participando en varias asambleas de tipo comunista, si bien no es partidario de la violencia». De la seva banda, Pérez Ezquerra va aconseguir fer-se escàpol durant unes setmanes. Aquest i els tres primers de la relació, acabarien jutjats en un consell de guerra per aquests fets, a principis de l’any següent.