Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
87 страница из 139
En dispersar-se, alguns treballadors arribaren al barri de la Verneda, on, seguint el mateix testimoni, la policia «aporreando las puertas de las viviendas», reclamava «a los perseguidos trabajadores que las solidarias mujeres habían ocultado en sus cases».63 Pels volts de migdia, tant Sant Adrià de Besòs com Badalona, estaven completament ocupats per la policia, com a conseqüència d’un ampli desplegament d’efectius.
Tots aquests fets van provocar una gran onada de solidaritat amb els treballadors de la Tèrmica del Besòs. La tragèdia va calar molt profund, tant entre els companys del difunt com en els sectors populars, obrers i veïnals, i, en conseqüència, s’hi van convocar manifestacions, assemblees i aturades. A les dues del migdia, un grup de companys de treball del difunt presentaren una denúncia davant del Jutjat de Guàrdia número 2 de Barcelona, en què sol·licitaven que s’obrís una investigació respecte dels fets que havien provocat la mort d’un treballador. Posteriorment, l’expedient seria traslladat al Jutjat Militar Permanent número 3, de la IV Regió Militar. Un dels seus signants, l’esmentat Miguel Guerrero, rebria pressions de tota mena a fi i efecte que la retirés. Aquella mateixa tarda, el Col·legi d’Advocats de Barcelona ja va fer públic un comunicat de protesta, actuació que aviat va ser seguida pels col·legis d’Arquitectes, Aparelladors i d’Enginyers. Una mostra evident de la transversalitat que assolia la lluita antifranquista en aquests anys.