Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

86 страница из 139

Com a resultat dels enfrontaments que acabem d’explicitar, molts dels treballadors participants es dirigiren, travessant el pont de ferro, cap el barri de la Catalana de Sant Adrià de Besòs, on molts domicilis els obriren les portes per refugiar-se de la policia. Alguns arribaren fins al mercat de la localitat, i d’altres giraren cap al barri de la Mina, llavors en construcció, i allí feren sabedors els treballadors de les obres del que havia succeït. Un segon contingent, probablement més nombrós, es desplaçà per l’avinguda del Maresme, de fugida cap a Barcelona. Els crits eren «Han matado a un compañero», «Policías asesinos» i «Dictadura asesina». El treballador d’ESESA, Miguel Guerrero, que llavors anava a la feina amb el seu vehicle relata amb aquestes paraules la situació amb què es va trobar:

Yo iba conduciendo mi coche por la Avenida Maresme […], por donde extrañamente venía una riada de trabajadores espaventados en sentido contrario a la incorporación al trabajo, procendentes del Complejo Térmico. Antonio Jiménez, que venía entre ellos, se me abalanzó sobre el coche con riesgo de ser atropellado. Estaba desencajado y entre sollozos y gesticulaciones nerviosas me puso al corriente con su argot y acento sevillano, de la carga policial que habían recibido momentos antes y del suceso de la muerte de Manuel Fernández Márquez. ¡Que le han matado, que le han matado!