Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
74 страница из 139
Tretze dies més tard, el 27 de març, quan entrava el torn del matí, hi va haver una sembrada de fulls volants a les instal·lacions de l’empresa, signats per CCOO, i que convocaven a una assemblea al menjador, a l’hora de dinar. Hi assistiren uns cinc-cents treballadors. Els esmentats punts hi foren ratificats, i encara s’hi afegiren els que feien referència a l’elecció d’una comissió portaveu entre l’assemblea i l’empresa, a més de la defensa de qualsevol treballador que fos sancionat o acomiadat. Aquest posicionament implicava, òbviament, rebutjar el jurat d’empresa per la seva manca de representativitat. Alhora, es va elegir una comissió obrera comuna per a les tres empreses, formada per catorze treballadors, entre ells, Manuel Pérez Ezquerra,47 Antonio Jiménez i Manuel Guerrero, tots tres militats de CCOO, a més de Francisco Muñoz Morilla. Segons el testimoni d’aquest, en l’assemblea, Pérez Ezquerra, membre de CCOO i del PSUC, va manifestar que «Estamos hasta los cojones de salarios de hambre, hemos de unirnos para conseguir mejoras». I tot seguit es començà a recollir signatures per fer-les arribar a la direcció. A la sortida, el militant comunista es mostrava optimista, i afirmava que si els obrers de la Tèrmica s’unien com els de la Seat, «había posibilidades de conseguir mejoras, en todo o en parte».48