Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

72 страница из 139

L’empresa en què treballava Manuel Fernández era la que aportava més treballadors, 1.338, del total de més de 1.700 que hi feien feina a un ritme accelerat. Hi havia torns de matí i tarda, i les condicions laborals eren extremadament dures, en alguns casos, eren al límit de la pura explotació, amb jornades laborals que podien arribar a cinquanta-sis hores setmanals. Aquesta situació ja havia obligat a la mobilització de la plantilla el 1971, quan es va fer una vaga de quinze dies, gràcies a la qual s’havia aconseguit un increment del 20 per cent en els salaris, contractes fixos i l’afiliació a l’assegurança obligatòria de malaltia (SOE, en les sigles en castellà), però que també tingué una dura resposta patronal, amb l’acomiadament de 150 treballadors. El 1972, els treballadors de CASA mantingueren un nou conflicte com a conseqüència del qual es reduí la jornada laboral de quaranta-vuit a quaranta-sis hores, la readmissió dels acomiadats i un document signat per l’empresa, en el sentit que no s’hi prendrien represàlies.