Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
68 страница из 139
Mesos després, el 27 de febrer, quan la Guàrdia Civil empri de nou foc real per dissoldre una concentració de treballadors del metall a Vallvidrera, un full volant del PSUC tornava a recordar Ruiz Villalba. Un fullet on es podia llegir que «Esperamos que la Iglesia catalana rompa el silencio cómplice que guardó ante el asesinato del obrero de la Seat».36 Quan es va complir el primer aniversari de l’ocupació de la fàbrica, els companys d’Antonio Ruiz, rememoraren la seva mort amb un minut de silenci. En acabar, algú cridà «Viva la clase obrera». Des de llavors i durant uns anys, la mort d’aquest treballador esdevingué un símbol de l’ocupació de la fàbrica. La seva fotografia fou emprada en fulls volants de manera profusa, en els convulsos mesos posteriors a la lluita i la reivindicació que s’havia portat a terme a la fàbrica. En un d’aquests, un treballador de Lleó, que signava com a «un despedido de 1971», li dedicava un poema a la víctima, que duia per títol «A Antonio Ruiz Villalba. Asesinado por el franquismo y la Seat. 18 de octubre», i començava amb els següents versos: «!Salud! obreros de Seat / del franquismo pesadilla / de la razón defensores / de los valientes envidia. / Sois la valerosa vanguardia / en esta lucha emprendida / contra el gobierno de MATESA / contra Franco y su pandilla».37