Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
65 страница из 139
El dia 21, un full volant signat per CCOO feia una crida a la solidaritat amb els obrers de Seat i a generalitzar la lluita al carrer. Al mateix temps s’hi esmentava Ruiz Villalba, de qui es deia que es trobava hospitalitzat i molt greu, «con ocho orificios de bala en el vientre y una bala alojada en la cadera». També es deia que dos treballadors més es trobaven hospitalitzats com a conseqüència d’un impacte de bala i per les contusions produïdes per la càrrega de la cavalleria, respectivament. I acabava aquest apartat afirmant que un policia de la BPS havia estat ferit de bala per un dels seus companys.32
Quan el dia 22 es va reincorporar el torn de la tarda, els treballadors romangueren «inactivos al pie de las máquinas», tal com es va poder llegir a la premsa del moment, per la qual cosa la direcció de l’empresa va escometre’n el desallotjament i amplià la sanció fins dilluns següent. D’aquesta manera equiparava la sanció del torn de tarda amb la del torn del matí. Durant les dues setmanes següents es perpetuaren les vagues i les protestes, i el 9 de novembre sis mil treballadors de l’empresa van ocupar el centre de la plaça de Catalunya, tots ells equipats amb les granotes de feina. La policia s’hi desplegà, els va rodejar i els comminà a dissoldre’s, però en lloc d’obeir l’ordre, els concentrats es van dirigir cap els voltants de la plaça de braus de la Monumental, per continuar debatent el document que havien de decidir si era aprovat. Llavors començaren a circular en grups més petits, fins que la policia, amb contundència, els dissolgué. Finalment, el conflicte es resolgué mitjançant un laude d’obligatori compliment del Ministeri de Treball, fet públic a principis de febrer de 1972. També s’hi va aconseguir la readmissió de dos-cents cinquanta treballadors que havien estat acomiadats.