Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

61 страница из 139

Era imposible aguantar aquello. Entonces como había allí unas balletas (sic), unos trapos que utilizaban para pintura, pues los mojábamos con agua y nos poníamos en la boca y fuimos, fuimos aguantando bastante tiempo. Nos pasaríamos tres horas allí dentro más o menos. Pero se dieron cuenta que esto nos mantenía el agua, entonces cogieron y cortaron el agua. Y entonces ya era irresistible. Salíamos llorando por allí con los gases lacrimógenos […] que escuece eso a la vista […] bestial.

Però era precisament quan els treballadors sortien a l’aire lliure quan corrien més perill de ser copejats per la policia, tal com va succeir quan es van veure obligats a abandonar el taller en fer-se irrespirable l’aire: «Y allí aprovecharon para pegarnos otra tanda de porras y de porrazos con los bergajos de los Caballos».

En paral·lel, els treballadors del torn de la tarda que no havien arribat a traslladar-se a les instal·lacions de l’empresa, improvisaren una manifestació en direcció a la seu dels sindicats, a la Via Laietana. Anaven pel lateral de la Gran Via, que llavors tenia el topònim de José Antonio Primo de Rivera, i aviat foren interceptats per la policia que no tardà a fer-hi càrregues. Dels dos mil treballadors inicials, només en baixaren pel carrer d’Urgell uns cinc-cents, i ja sols uns tres-cents aconseguiren l’objectiu. A l’edifici sindical feren una breu assemblea i, en acabar-la, tornaren a manifestar-se pels carrers del voltant.