Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
58 страница из 139
També entraren els policies a cavall, de poca utilitat en un taller ple de màquines i amb els corresponents passadissos. Tot seguit, la policia es va equipar amb màscares antigàs, senyal inequívoca que preparava l’assalt al taller.
L’actuació va començar amb el prolífic llançament de gasos lacrimògens, i alguns d’aquests pots els hi tornaren els treballadors que es protegien la mà amb un drap. Tot i que hagueren de trencar els vidres de la nau i s’haguessin de tapar la boca, el nas i els ulls amb mocadors humits, l’ambient aviat es feu irrespirable. Segons Jaume Font:
Finalment la policia va entrar al taller. I ho feu sobtadament, buscant l’efecte sorpresa, en massa i carregant sense miraments. Es produí un gran terrabastall. Les bombes de fum i els gasos lacrimògens esclataven per tot arreu […] molts companys s’hi tornaven llençant a la policia una veritable pluja de barres, politges, pinyons, vàlvules, cargols i tot allò que tenien a mà. Tot era fum, soroll, cops i crits.24
El relat dels fets que fa Consol Moreno afegeix més detalls al que ben segur degué ser una veritable batalla campal d’inusitada violència. Reproduïm literalment el seu testimoni: