Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

57 страница из 139

el esfuerzo político para neutralizar su función represiva explicando (sobre todo a los policías sin graduación, pero también a los oficiales) PORQUE HACÍAMOS HUELGA, QUÉ QUERÍAMOS, CUÁLES ERAN NUESTRAS REIVINDICACIONES, preguntándoles SI TENÍAMOS O NO RAZÓN, explicándoles que CONTRA ELLOS NO TENÍAMOS NADA si ellos (la policía) no nos atacaba. Pero a su vez explicándoles también que si nos atacaban NOS DEFENDERÍAMOS (majúscules i subratllat en l’original).

Encara que també s’assenyala en el text que una minoria de treballadors eren partidaris de l’enfrontament.21

A les quatre de la tarda, la policia va començar a pressionar llançant cada quart d’hora un ultimàtum perquè s’abandonés el taller, o bé en serien desallotjats. Vora les cinc de la tarda, van rebre ordres taxatives del governador civil: «Desalojar como sea».22 En aquell moment, un escamot de la policia va entrar en formació a la nau i se’ls va intentar tornar a convèncer que

los ladrones y fascistas del gobierno intentan convertirles en asesinos del pueblo, les decimos vosotros también tenéis mujer e hijos, también sabéis lo que cuesta vivir, vuestras mujeres también van al mercado, si estuvierais en nuestro sitio haríais lo mismo [] NO OBEDESCÁIS LAS ÓRDENES de los que intentan enfrentaros con el pueblo! pasan cabizbajos, no contestan [….] y salen por la otra puerta [en majúscules a l’original].23

Правообладателям