Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
52 страница из 139
A finals d’abril s’organitzaren les candidatures per a les eleccions sindicals, que havien de celebrar-s’hi un mes després. Aquestes s’articularen al voltant d’una plataforma reivindicativa de set punts, que recollia tant aspectes econòmics (increment lineal de 3.000 pessetes), com laborals (40 hores setmanals) a més de reivindicar els drets de reunió i assemblea, i sollicitar la dimissió de la meitat dels delegats sindicals del Sindicat Vertical que havien de romandre als seus càrrecs després de les eleccions. Un cop celebrades, es va aconseguir l’elecció de cinc candidats de CCOO d’un total de divuit que formaven el jurat d’empresa, en un context que com més anava es feia més tens després que l’empresa hagués augmentat unilateralment el torn nocturn i hagués acomiadat un seguit de treballadors entre els quals hi havia enllaços sindicals i vocals recentment elegits. En aquest context la readmissió de sis dels acomiadats va esdevenir l’epicentre de la reivindicació obrera, mentre que, de forma paral·lela, la policia ja començava a fer detencions.17 El 28 de juliol, la Magistratura es pronunciava en contra dels acomiadaments i els treballadors afectats es van presentar a la porta de l’empresa el 30 d’agost, amb una carta en la qual en sol·licitaven la readmissió immediata. La resposta de l’empresa va ser acollir-se al dret de no readmetre’ls i pagar-los la indemnització corresponent. Poc després, en una reunió de la Comissió Obrera es va acceptar la proposta d’ocupar la fàbrica així com la paralització d’aquesta, fins que l’empresa n’acceptés la readmissió.