Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

48 страница из 139

Així, segons els nostres càlculs la suma arriba a quaranta-una víctimes mortals com a conseqüència d’actuacions policials contra manifestacions durant la Transició.¹¹ D’aquestes, quatre foren a Catalunya, concretament a Tarragona, Sabadell i en dues ocasions a Barcelona, per ser-hi més exactes el capvespre de les diades de 1977 i 1978. En el conjunt de l’Estat el punt àlgid d’aquesta repressió el trobem el 1976 i el 1977, amb dotze i catorze morts respectivament, amb la lluita per l’amnistia i les llibertats com a motiu fonamental de les manifestacions, un 63 per cent del total del període. Pel que fa a les causes principals d’aquestes morts, destaquen les vint-i-quatre víctimes hi hagudes per impacte de bala, i les cinc que moriren com a conseqüència del d’una bala de goma. Si fem esment dels cossos policials que protagonitzaren aquests fets, indicarem que la Policia Armada fou la responsable de la majoria de les morts, amb trenta-dos casos (dos quan ja havia canviat de denominació a Policia Nacional), mentre que la resta correspongué a la Guàrdia Civil (8) i al Cos General de Policia (1). El retrat de l’actuació policial en aquest àmbit que feia en general Sáenz de Santa María és bastant il·lustratiu: «Tanto la policía como la Guardia Civil apretaban el gatillo con bastante facilidad. Las manifestaciones solían ser disueltas a tiro limpio y era muy frecuente que acabasen las calles ensangrentadas. Nadie exigía responsabilidades a los encargados del orden público cuando se producían muertes. Las justificaciones eran siempre las mismas: un disparo fortuito o un disparo al aire».¹²