Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

49 страница из 139

La primera de la víctimes catalanes fou Juan Gabriel Rodrigo Knafo, mort a Tarragona en el transcurs d’una manifestació de condemna dels fets de Vitòria al crit de «!Vitoria hermano, nosotros no olvidamos!». Les circumstàncies dels fets que succeïren a la vora de la Rambla tarragonina encara avui no han estat aclarits. Cert és que el jove impactà contra el terra en caure des d’un terrat, on havia pujat per refugiar-se quan el perseguien dos policies, i també és ben cert que aquests tornaren al carrer després de baixar l’escala i Juan Gabriel no. El segon es produí en algun moment de 1976, com a conseqüència de les ferides que va rebre per l’impacte d’una bala de goma, durant una manifestació per la vaga general sabadellenca del mes de febrer del mateix any. Es tracta de David Wilson, que no participava en la protesta. Tot i les investigacions fetes en diversos registres i arxius, no s’ha pogut certificar la data ni la raó exacta de la seva defunció, que només la informació proporcionada per la família podria aclarir. Però aquesta no ha volgut col·laborar en aquesta recerca. La tercera víctima fou Gustavo Frecher, un treballador gallec que el capvespre de la Diada de 1977 es dirigia a un bar proper al seu domicili a comprar tabac, quan fou sorprès per la contundent actuació policial que alterà la part final de la multitudinària manifestació. Allí rebé una ferida greu per l’impacte d’una bala de goma, i moriria pocs dies després. La darrera de les víctimes, la més jove, l’ubiquem just un any després. Un militant del PCE(i), l’adolescent Gustau Adolf Muñoz Bustillo rebé un tret de bala quan es produiran forts enfrontaments amb la policia, als voltants de la plaça de Sant Jaume. Fet i fet, la meitat d’ells, Wilson i Frecher, no eren manifestants. La seva mort fou el resultat de l’arbitrarietat i la brutalitat amb què les forces policials carregaven contra les manifestacions per dissoldre-les. Un fet molt generalitzat atès que dels quaranta-un morts hi haguts durant la Transició per actuacions policials contra protestes col·lectives d’aquest tipus, deu no hi prenien part, és a dir, un significatiu 24 per cent.