Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
50 страница из 139
Passem ara a veure de forma detallada les sis víctimes catalanes que hi hagué en manifestacions que tingueren lloc a Espanya entre 1969 i 1982. El total de víctimes d’aquests anys fou de cinquanta-cinc, per tant els sis catalans objecte d’estudi en aquest capítol hi representarien un 11 per cent.
‘L’OBRER DE LA SEAT’, ANTONIO RUIZ VILLALBA
El primer mort com a conseqüència de la conflictivitat laboral a Catalunya del tardofranquisme es va produir el 1971. La víctima fou Antonio Ruiz Villalba, treballador de la Seat, empresa on treballava des de feia sis anys. Concretament com a soldador de segona, a la secció 33 del taller número 1. Havia nascut a Jerez del Marquesado (Granada), tenia 33 anys i estava casat. Fou ferit per trets de bala durant els greus enfrontaments que tingueren lloc dins de les instal·lacions de la fàbrica el 18 d’octubre, quan la policia intentà desallotjar la factoria. Com a resultat de les ferides va patir diverses perforacions als intestins, però tot i les intervencions quirúrgiques que li feren a la clínica Provenza, va morir el primer de novembre al vespre. Al certificat de defunció consta «peritonitis traumàtica». L’endemà mateix, a primera hora de la tarda, fou enterrat al cementiri de les Corts, amb una discreció total i una important presència de policia.13 La premsa no informà del succés o la que ho va fer restringí la notícia a una notra breu i marginal en què indicava que havien sorgit complicacions intestinals i renals.14