Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

55 страница из 139

Dos inspectors de treball intentaren negociar amb els concentrats, però no hi arribaren a cap acord. La direcció tampoc s’avenia a reunir-se amb els manifestants, que corejaven «¡Readmisión, readmisión, que baje dirección!». Atès el caire que prenien els esdeveniments, els efectius policials foren reforçats per una tanqueta llançadora d’aigua i tres esquadres més d’«agressius químics». Quan els treballadors devien ser-hi vora una hora i mitja concentrats, cap al migdia, la megafonia de l’empresa requerí els treballadors a reincorporar-se al seu lloc de treball en quinze minuts o bé a abandonar les instal·lacions. Si no ho feien, tenien a sobre l’amenaça que la policia els desallotjaria. Davant la negativa dels treballadors a deixar la concentració, la policia s’hi desplegà: tres seccions en línia i una quarta al darrere, en reserva. A un quart d’una s’inicià l’acció policial. Els treballadors, davant l’avanç policial, abandonaren la plaça pacíficament. La policia tornà a replegar-se a la porta, però una secció va romandre dins de la fàbrica. Molts treballadors aprofitaren la treva per marxar, encara que un contingent important seguia concentrat al taller número 1, tal com s’havia escampat que s’havia de fer durant la concentració. Consol Moreno recordava aquest moment amb les paraules següents: «I nos vam quedar poca gent. […] i al quedar-se poca gent […], a la Seat podria haver 3.000, 4.000 o 5.000 persones, això és la poca gent». En aquella situació arribaren, amb els autobusos de l’empresa, des de la plaça d’Espanya, els treballadors del segon torn, que havia d’entrar a les dues de la tarda, i que foren immediatament retornats al seu punt d’origen.