Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
54 страница из 139
Poc després de les cinc de la matinada del 18 d’octubre l’acció es va posar en marxa.18 Els acomiadats aconseguiren entrar a l’empresa, vestits amb granotes que altres companys els hi deixaren. Llavors, a partir del taller número 1, on hi hagué una breu assemblea, es recorregueren les instal·lacions de l’empresa i, al temps que s’hi aturava la producció, s’hi sumaven més treballadors, «después de cortos mítines de explicación»: «del taller 1 al 2, d’aquest al 3, 4, 7, la fundació (sic)…». La majoria del personal d’oficines també s’hi incorporà, tot i que hi hagué situacions «de tensa hostilidad entre trabajadores y oficinistas, pero cuando estos se han sumado a la asamblea, a la marcha, han sido recibidos con aplausos». Jaume Font ho recordava així: «¡Vamos compañeros!, ¡Vamos a las oficinas centrales a exigir la readmisión de los despedidos!, ¡Vamos compañeros!, ¡Vamos! ¡Vamos!». La suma provocà una veritable «marea de granotes blaves», silenciosa, que ocupava l’amplada del carrer interior de la fàbrica: «Allò era inenarrable. Grandiós. Érem milers. No ho he calculat mai, però segur que hi ha prop de dos km de distància entre el principi del taller 1 i el final del 7».19 Quan els milers de treballadors que s’hi havien aplegat arribaren a l’esplanada del davant de les oficines centrals, trobaren que aquestes estaven protegides per un cordó de vigilants. Després d’uns moments de tensió, se’ls informà que es volia negociar amb la direcció, mentre que la resta de congregats, uns vuit mil, seia a terra i començava una gran assemblea en què, al voltant de les deu del matí, es va llegir i aprovar la plataforma del conveni. Aviat, un helicòpter de la policia sobrevolà, ben baix, la concentració dels treballadors. De fet, des de les 7 del matí hi havia un gran desplegament d’efectius policials a la porta principal i als voltants de la fàbrica, sota el comandament del capità Castro. Aquest estava format per dues seccions de la 2a companyia de la 41 bandera, que tenia la seu a la caserna de la plaça d’Espanya, amb un total de setanta-sis efectius. Completaven el desplegament un escamot d’«agressius químics», en la terminologia oficial; és a dir, tretze homes més, dotats de pots de fum i gasos lacrimògens, a més de dues esquadres a cavall procedents de la caserna de la fàbrica Casaramona del carrer de Mèxic (disset policies). Amb un total de cent sis policies.20