Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

53 страница из 139

Així, durant les dues darreres setmanes de setembre i les primeres d’octubre els acomiadats feien acte de presència a les portes de la fàbrica cada canvi de torn del migdia, per explicitar així la seva actitud i impulsar-ne el debat a les assemblees. Davant d’aquesta situació, el governador civil, Tomás Pelayo Ros, ordenà que hi hagués un servei permanent policial a l’exterior de la fàbrica. I el 5 d’octubre el jurat d’empresa en proposà també la readmissió, i per a això emprà com excusa l’indult que s’havia atorgat per commemorar el 35è aniversari de l’accés de Franco a la Jefatura del Estado.

En la reunió del 17 d’octubre a la tarda, es decidí fer-ne una ocupació l’endemà. L’estratègia consistia en despistar la seguretat de la fàbrica mitjançant aldarulls en una porta, i així aprofitar l’avinentesa i permetre que els acomiadats en les lluites del mes de juny poguessin entrar per les portes dels tallers 1 i 5. A continuació, un darrere l’altre es recolliria els treballadors dels altres tallers per acabar convergint davant les oficines centrals, on una comissió demanaria a la direcció la readmissió immediata dels acomiadats.