Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
51 страница из 139
1.
L’any 1971 va marcar un punt d’inflexió en l’evolució de la conflictivitat a l’empresa Seat, ja que s’hi va passar, segons Andrea Tappi, d’una tradició d’absència de conflictes importants a una situació de mobilització permanent.15 El resultat d’aquest canvi de conjuntura obeïa tant a circumstàncies generals com a la dinàmica interna de l’empresa. Durant la segona meitat de 1969, al voltant de la negociació del conveni col·lectiu es va produir un cert salt qualitatiu en les formes de mobilització, una de les quals va ser la proliferació d’assemblees. A principis de l’any següent s’hi acomiadà deu treballadors, dels quals la Magistratura va ordenar-ne la reincorporació de sis, després d’uns judicis que assoliren una veritable dimensió ciutadana, situació que col·locà l’empresa a l’epicentre de la lluita obrera i de les mobilitzacions del moment. Arribats al 1971, es va obrir un nou escenari de creixent conflictivitat, amb
inusitadas formas de lucha y de represión con la ocupación de la fábrica y el asesinato de un obrero. Desde principios de año la tensión era muy alta, con manifestaciones en los talleres apoyando a cinco trabajadores identificados por la empresa, con razón, como activistas sindicales que habían sido primero detenidos y luego despedidos a finales de 1970.16