Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

56 страница из 139

En aquell moment feren acte de presència a les instal·lacions el cap superior de Policia i el tinent coronel Apestegui, cap de la 4a circumscripció de la Policia Armada. Amb ells arribaren més reforços: un escamot, tres esquadres d’agressius químics i dues esquadres de cavalleria. A dos quarts de tres de la tarda es donà l’ordre de desplegar la força i desallotjar la fàbrica. Dues seccions es dirigiren cap el taller número 1, sota el comandament del capità Melero, on entre dos mil i quatre mil treballadors, segons les fonts, continuaven l’assemblea. S’intentà negociar una sortida col·lectiva de la fàbrica, però la policia exigia que els ocupants s’haguessin d’identificar al sortir. Això feu que s’increpés la policia al crit de «!Sinvergüenzas!, ¿No os da vergüenza atacarnos?», «!Y todo por un salario de miseria!». Al respecte, l’esmentat butlletí extraordinari, Asamblea Obrera posa especial èmfasi en la «tasca pedagògica» que es va voler fer amb la policia, que era interpretada «com una constante en nuestra actitud»: