Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
63 страница из 139
L’endemà els treballadors hagueren d’accedir a la fàbrica en fila índia i amb el carnet de l’empresa ben visible, mentre passaven enmig d’una doble filera de policies, que tenien les armes de foc en posició de prevengan. Una forma d’accés que es perpetuaria durant un cert temps. Aquell dia també es reuní el jurat d’empresa, on es notificà la suspensió de sou i feina per sis dies de tot el torn del matí.
Els fets del 18 d’octubre i la posterior mort de Ruiz Villalba tingueren un ampli ressò, i generaren aturades solidàries, minuts de silenci, a més de recaptacions econòmiques destinades a ajudar a la família. Tal com es recollia a Asamblea Obrera,30 hi hagué actes solidaris a Siemens, Elsa,31 Hispano Olivetti, Tornillería Mata, Capalsa, les obres de la Universitat Autònoma, entre moltes d’altres, a Catalunya. A Madrid, a Pegaso, Barreiros, Marconi, Kelvinator i Renfe; a València s’informà que s’havia produït una manifestació de protesta, a l’igual que a Ginebra, davant del consolat espanyol el 23 d’octubre. També es feren actes de solidaritat a París el 3 de novembre i a Bordeus dos dies més tard. Al mateix butlletí es podia llegir: