Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
70 страница из 139
El 2011, en el quarantè aniversari de l’ocupació de la Seat i la mort de Ruiz Villalba, la col·laboració entre el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l’Associació Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat va donar com a resultat l’exposició «Seat 1950-1977. L’arquitectura de la repressió», que després del Museu d’Història de Catalunya41 va itinerar. Durant el període d’exhibició, es feren diversos homenatges al treballador mort el 1971. Un d’aquests va ser el que tingué lloc al Museu de l’Hospitalet, l’Harmonia, el 18 d’octubre, sota el títol de «Recordant Ruiz Villalba: el 40 aniversari de l’ocupació de la Seat».42
Com a culminació de tot aquest procés memorístic, que té com a referent clau aconseguir que la mort d’Antonio Ruiz Villalba no caigui en l’oblit, a les darreries de 2016, amb motiu del 45è aniversari dels fets, es va fer un gran pas endavant. El 18 d’octubre, al migdia, es feu una ofrena floral davant la placa que s’hi havia col·locat deu anys abans. Tot seguit, els actes commemoratius prosseguiren, amb el bateig del passatge que permet l’accés a l’escola Seat, amb el nom d’Antonio Ruiz Villalba, a pocs metres d’on fou abatut pels trets dels grisos. Una iniciativa que va comptar amb el suport, tant de l’AMPA del centre educatiu, com del claustre de mestres. Una inauguració que es pot considerar una veritable fita en la lluita del Memorial Democràtic Treballadors de Seat.43 Segons el seu president, Carles Vallejo, «Antonio Ruiz Villalba es un símbolo. Dedicarle una calle a él es reconocer las luchas de Seat», atès que les lluites de l’emblemàtica empresa «marcaron todo el movimiento obrero antifranquista y la lucha por las libertades de esta Ciudad».44