Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
69 страница из 139
Després d’un llarg parèntesi temporal, es va haver d’esperar fins el nou segle per a recuperar aquest episodi de la lluita obrera, de la mà de l’Associació de Treballadors i Extreballadors de la Seat. Així, el 2006, quan es complien trenta-cinc anys dels fets, es col·locà una placa commemorativa al lloc on caigué Ruiz Villalba, amb la següent llegenda: «Antonio Ruiz Villalba. Obrero de Seat asesinado en Seat por la policía franquista el 18 de octubre de 1971 por defender la dignidad y la libertad de la clase obrera».38 Cal remarcar un fet habitual, tant en aquesta placa com en la bibliografia que fa referència a la mort del treballador, en el sentit que, habitualment, s’hi fa constar la data en què fou ferit i no la de la mort.39 Igualment, en aquesta data el Memorial dels treballadors de Seat va decidir que a partir de llavors, el 18 d’octubre esdevingués «el Dia dels Treballadors i les Treballadores de Seat».
Tres anys després, una vintena de protagonistes d’aquella jornada es congregaren al lloc dels fets, per rememorar la lluita i retre homenatge a Ruiz Villalba. En l’acte reclamaren que la futura estació de la línia 9 a la Zona Franca, davant d’on s’ubicava l’antiga fàbrica Seat, recordés la figura del treballador mort a mans de la policia i la lluita antifranquista que hi protagonitzaren els seus treballadors. Carles Vallejo ho explicava amb les següents paraules: «Nuestro objetivo es reivindicar la presencia en los espacios públicos de la memoria histórica de la lucha antifranquista protagonizada por los obreros y el papel de Seat en la historia económica y social del país». Vallejo, president del Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat, en fou un dels acomiadats per la seva activitat sindical l’any 1970. La lluita per la seva readmissió i dels altres represaliats fou l’origen dels fets que conduïren als enfrontaments la mort de Ruiz. La seva proposta, que fou presentada a l’empresa constructora de la línia de metro GISA, passava per tematitzar la nova parada de metro a la Zona Franca amb panells que posessin de manifest la lluita dels treballadors de Seat. Una altra de les reivindicacions del col·lectiu era que Barcelona Zona Innovació (BZI), que s’havia de construir sobre els terrenys de l’antiga fàbrica, dediqués un museu a la història industrial i social de l’automoció a Catalunya.40