Читать книгу D'Ors a Fuster. Per una història de l'assaig en la literatura contemporània онлайн

7 страница из 49

A l’hora de jutjar la tria, cal recordar dues característiques de l’assaig en llengua catalana, en part compartides per l’assaig escrit en altres idiomes i en altres moments històrics. Són dues qüestions molt importants que mereixen una anàlisi més detallada, i que ara em limitaré a enunciar en espera d’un estudi que hi aprofundisca com cal.

En primer lloc, al llarg del llibre constatarem la interferència del castellà en les opcions lingüístiques dels assagistes. La tendència –o la necessitat– a escriure en aquesta llengua determinats textos d’orientació divulgativa o periodística, per raons acadèmiques o professionals d’índole molt diversa, ha estat una constant en tota la història de l’assaig català. I, ben mirat, encara ho és. La professionalització de l’escriptor, un tema fonamental en la trajectòria de Joan Fuster, justifica que ell mateix, com tants altres assagistes, redactara una quantitat ingent de pàgines en castellà. En Literatura catalana contemporània, en la secció «L’assaig i les idees», dins del capítol «La fi de segle (1890-1910)», comenta la qüestió en una mena d’apartat titulat «La qüestió del bilingüisme» (Fuster 1985: 112):