Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн
52 страница из 62
La gran quantitat de gasetes que es van publicar al llarg de les dues darreres dècades del segle XVII, coincidint amb la Gran Guerra Turca i la Guerra dels Nou Anys, mostren que en aquell moment la periodicitat es va consolidar definitivament a Catalunya. Tot i que una de les principals raons fou l’interès que van generar els conflictes, és obvi que el desenvolupament de la premsa periòdica fou possible pel bon moment que vivia el sector editorial, esperonat pel creixement econòmic que havia experimentat el país.
Gazeta de Barcelona, creada per Rafael Figueró el 1695, el primer periòdic català amb continguts totalment propis. BC.
V. EL CORREU, CLAU DE VOLTA DE LA PERIODICITAT
L’aparició de la premsa periòdica fou possible gràcies a l’existència d’una gran xarxa europea de correu, formada per una seixantena de rutes que unien les capitals i els ports més importants del continent. Entre les principals, cal destacar-hi la que unia Roma amb el port flamenc d’Anvers, amb ramificacions que anaven cap a Viena i París. D’igual forma, Madrid estava comunicada amb Roma per l’anomenat «correo de Italia», que sortia per Irún en direcció a Lió i, a la vegada, per via marítima, a través dels ports de Barcelona i de Gènova. El recorregut més important, tanmateix, era el «correo de Flandes», que enllaçava Madrid amb Viena passant per París i Brussel·les, amb sortida de la península també per Irún (Montáñez, 1953: 97).