Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

54 страница из 62

En qualsevol cas, el salt qualitatiu del sistema de correu es va produir cap a final del segle XVI, amb l’establiment d’un servei ordinari obert al públic, l’anomenada «estafeta». Aquesta innovació va incrementar-hi la circulació constant i regular d’informació i, a la vegada, això va permetre alimentar les gasetes de continguts. Per tot plegat, en el seu moment, l’aparició de l’estafeta va representar un salt en l’àmbit comunicatiu comparable a la revolució que suposaria la invenció del telègraf elèctric dos segles després.

L’estafeta entre Madrid i Barcelona es va implantar a principi del segle XVII, amb l’entrada en funcionament d’un correu setmanal que unia totes dues ciutats. Aquest servei funcionava gràcies als correus «de peu» que viatjaven «a la posta»; és a dir, es rellevaven en llocs predeterminats, generalment hostals, repartits al llarg del recorregut. D’aquesta forma, cada dissabte al vespre sortia un correu de Madrid que arribava a la capital aragonesa en quatre dies i a Barcelona, en altres tres; mentre que, també en dissabte, s’iniciava el camí en sentit invers. A la vegada, hi havia una estafeta que sortia de Madrid els dissabtes i arribava a València els dimecres, i que hi retornava aquell mateix dia (Alcázar, 1928: 113). A diferència del correu reial, que s’utilitzava per a missions exclusivament oficials i el pagava la Hisenda Reial, l’estafeta es mantenia gràcies a l’ús que en feien els particulars. Amb el temps, l’augment de l’ús privat del correu va comportar un abaratiment del preu del servei, que, de retruc, va fer incrementar notablement l’enviament de cartes (Montáñez, 1953: 134).