Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

58 страница из 62

A vegades les interrupcions del servei de correu obligaven els impressors a publicar notícies de poca actualitat o, fins i tot, antigues. L’hivern del 1691, després d’una nevada que va impedir l’arribada del correu, Rafael Figueró va optar per imprimir una suposada carta enviada pel sultà Solimà al destronat Jaume d’Anglaterra, sense cap altra raó que la de no perdre lectors:

(…) por no cortar el hilo de las noticias se prosigue con esta carta, digna de qualquiera bien intencionada cuirosidad. (…) La causa de no continuar esta semana con las novedades de Europa es aver faltado los correos, a quienes ha malogrado el paso la mucha nieve que en partes ha igualado los valles con los montes. Suplirá la carta siguiente, que se ideava ya dar a la prensa.

Com s’hi pot comprovar, els impressors tenien molt en compte la importància de no interrompre la publicació periòdica de notícies per no perdre clients.

D’igual forma, el concepte d’immediatesa era molt present en la ment dels impressors ja en aquella època. El 1691, amb motiu de la victòria del príncep Lluís de Baden contra els turcs a la batalla de Slankamen, Rafael Figueró es mostrava partidari de difondre les notícies al més aviat possible, encara que fossin incompletes i calgués esperar el correu següent per verificar-les. Així, sense esperar-ne la confirmació, l’impressor va publicar una notícia molt breu de la batalla; ho va justificar amb l’argument que «las buenas nuevas no se han de dilatar, mas se han de participar a todos con la mayor presteza que se pueda».