Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

59 страница из 62

Entre les raons que podien provocar un trencament en la regularitat de la publicació de notícies hi havia també la inseguretat dels camins. Els assalts als correus podien alterar el bon funcionament del servei i, fins i tot, provocar la pèrdua de cartes. L’octubre del 1695 l’agent del Consell de Cent a Madrid, Benito de Pelegrí, demanava excuses als consellers per una carta perduda i atribuïa el fet a un robatori: «veo [que] no llegó a sus manos la [carta] que escriví en aquel correo, y sin duda es la causa el haverle desbalijado al salir desta Corte». Curiosament, aquell mateix mes Josep d’Aguilar, jurat de Balaguer, escrivia als diputats per dir-los que havia hagut de pagar el viatge de tornada a un correu del General,

al qual en Tàrrega li robaren los diners que aportave en lo hostal, y per tro-bar-se imposibilitat, sens nengun diner pera tornar-se’n, me vingué que li donar dos lliures i dos sous.

Un cas semblant va patir el correu Francesc Noguer quan, l’agost del 1696, va ser enviat pels consellers de Barcelona a portar una carta al virrei de Catalunya, el marquès de Gastañaga. Poc després de partir-ne, va ser assaltat per tres homes, que «li prengueren las cartas, partes y diners, fentli amanassa de matar-lo». En un altra ocasió, l’octubre del 1701, segons el dietari del convent de Santa Caterina de Barcelona, uns soldats van robar una maleta al correu reial. Fou recuperada poc després en un prostíbul de la ciutat: «lo diner se trobà dins poch temps en casa de rameras, [però] los papers foren cremats», assegurava el cronista dels frares predicadors.