Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

56 страница из 62

La circulació de la informació es veia complementada pels correus marítims, que, depenent de l’estat de la mar, eren encara més ràpids. L’any 1672, com que el pas per França es trobava barrat per la guerra, el correu ordinari de Flandes va fer el trajecte per mar en diverses ocasions a través dels ports d’Ostende i de Sant Sebastià; cosa que, segons el comte de Pötting (ambaixador imperial a Madrid), rebaixava la durada del trajecte en tres dies (Nieto, 1990: II, 252). D’una forma semblant, Josep Monfar, ciutadà honrat de Barcelona, va anotar en el seu diari el gener del 1687 que un vaixell procedent de Marsella que transportava llibres havia arribat a la capital catalana en 27 hores, «por haver unos buenos levantes».

La combinació dels correus ordinaris i marítims va permetre que el desenllaç d’alguns dels episodis bèl·lics més importants ocorreguts al llarg de la segona meitat del segle XVII arribessin a Catalunya amb gran celeritat. Així, la notícia sobre l’alliberament de Viena del setge turc el 12 de setembre del 1683, es va saber a Barcelona 17 dies després, gràcies a una faluga procedent de Sicília. De forma semblant, la presa de Buda per part de l’exèrcit imperial, el 2 de setembre del 1686, es va conèixer a Barcelona al cap de 12 dies, per un correu que l’ambaixador espanyol a Viena, el marquès de Borgomanero, va adreçar a la cort de Madrid per via de Gènova.