Читать книгу La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió онлайн

53 страница из 62

El primer país a crear un sistema postal va ser la República de Venècia, que ja en el segle XIV disposava d’una companyia de correus. Posteriorment, la família Tasso, de Bèrgam, va establir un servei ordinari que unia les ciutats de Venècia, Roma i Milà (Burke, 2002: 391). Una branca d’aquesta família, els Thurn und Taxis, va rebre l’encàrrec de gestionar el servei de correu de l’imperi Romanogermànic. La monarquia hispànica, sobretot a partir del regnat de Felip II, va perfeccionar el sistema, establint correus regulars entre els diversos territoris hispànics (Alcázar, 1928: 177).

La circulació de correus per tot Europa fou possible gràcies a l’existència d’acords internacionals. L’any 1516 l’emperador Carles V va negociar un tractat amb el rei Francesc I de França per assegurar el manteniment de la ruta de Flandes a Madrid, de manera que el trànsit de correus pel territori francès quedés garantit. Posteriorment, l’any 1601, els governs d’Espanya i França van signar un altre conveni postal per regular la circulació de la correspondència que viatjava de Madrid a Itàlia per la ruta que passava per Lió (Alonso García, 2004: 74).