Читать книгу Fernando Moreno Barberá: un arquitecto para la universidad онлайн

27 страница из 48

Amb Amèrica del Nord al capdavant, el consumisme s’imposà com a la nova fe dels països desenvolupats que pregonaven un mode de vida fonamentat en el consum exacerbat de bens innecessaris, el mercantilisme i el materialisme. Agrupats en el moviment hippie, els joves es revoltaren i criticaren aquest sistema que consideraven degeneratiu, argumentant a més la necessitat d’acabar amb els conflictes bèl·lics com la Guerra de Vietnam i defensant el medi ambient, el feminisme i la incorporació en la societat de les minories marginades. El moviment començà a San Francisco, però prompte anà estenentse per tots els Estats Units i va arribar a Europa, on fou de significant ressò l’actuació el Maig Francès de 1968. El que es desprèn de tot açò, és que paulatinament anà apareixent un sistema de valors contrari al consumisme i al materialisme que encapçalava el capitalisme i el seu màxim exponent, Amèrica del Nordssss1.

L’art no fou una excepció en aquest descontent general cap al consumisme. Tot el contrari, aquest disgust fou precisament el detonant per a la configuració d’uns productes artístics innovadors. Cal tindre en compte també que en el camp tècnic les avantguardes sorgides a principis del segle XX ja pareixien haver esgotat totes les possibilitats d’investigacions plàstiques basades, clar està, en aquells elements tradicionalsssss1. Els nous ideals necessitaven noves formes artístiques que deixaren de ser exclusives per a una elit de la societat i que fugiren del mercantilisme i de les tècniques academicistes. Es buscava redefinir els límits de l’art explorant altres llenguatges i matèries que havien estat descartades per la plàstica tradicional. S’estava desenvolupant així un procés de desmaterialització de l’obra artística, preferint-se materials de caràcter orgànic i precari extrets de la naturalesa, objectes d’ús corrent i fins i tot el cos humàssss1.