Читать книгу Fernando Moreno Barberá: un arquitecto para la universidad онлайн

29 страница из 48

L’Art d’Acció es divideix en tres moviments, el happening, el fluxus i la performance. El primer d’aquets és entès com una forma d’espectacle planificat però amb improvisació, en el qual l’artista combina la teatralitat i les arts visuals per crear un esdeveniment lúdic, vivencial, col·lectiu, lliure i fins i tot catàrticssss1. El fluxus, d’altra banda, té també un tarannà improvisat, però amb una preponderància per la música i el soroll distorsionat i un caràcter contemplatiu per part de l’espectadorssss1. En la performance el cos es converteix en el llenç de l’artífex on explora els límits físics, psíquics i espacials, comunicant-se a més amb el medi d’on naixen les seues experiències personalsssss1. A diferència dels anteriors, aquest sí es troba planificat i la participació del públic és redueix a la d’espectador (FIG.1). Com a conreadors del happening tenim a Wolf Vostell (1932-1998) o Joseph Beuys (1921-1986); del fluxus, a Georges Maciunas (1931-1978) o Nam June Paik (1932-2006), i de la performance a Gina Pane (1939-1990) o Marina Abramovic (1946).