Читать книгу Fernando Moreno Barberá: un arquitecto para la universidad онлайн

33 страница из 48

Des del punt de vista estilístic, durant els anys cinquanta van continuar tenint força les tendències arquitectòniques que havien dominat el panorama del període d’entre guerres. Tanmateix, Espanya no va participar d’aquest debat internacional fins ben entrada la dècada dels cinquanta. De fet, ni tan sols van ser suficientment conegudes les obres més important del Moviment Modernssss1. Contràriament, es privilegiava un estil amb caràcter nacional i, de la mateixa manera que va tornar-se a una ideologia de caire tradicionalista, va produir-se una recuperació del vocabulari regionalista i inspirat en l’edifici de l’Escorial (1563-1584)ssss1.

Podem nomenar, entre els monuments representatius d’aquesta tendència, el Ministeri de l’Aire (1958) ideat per Luis Gutiérrez Soto (1890-1977), la Universitat Laboral de Gijón (1946-1956) de Luis Moya Blanco (1904-1990) i el projecte per a l’edifici de Sindicats de Francisco Cabrero (1912-2005) i Rafael Aburto (1913). També Moreno Barberá va aproparse a estos plantejaments, tot i que des d’una perspectiva crítica, como és testimoni l’avantprojecte per al Club de Tir de la Moraleja (1937-1949).