Читать книгу Fernando Moreno Barberá: un arquitecto para la universidad онлайн

32 страница из 48

En el panorama espanyol, aquestes manifestacions arribaren més tardanament i podríem destacar a Esther Ferrer (1937) o Bartolomé Ferrando (1951) en el món de l’Art d’Acció, César Manrique (1919-1992) o Perejaume (1957) en l’Art Ecològic i en l’Art Conceptual Antoni Muntadas (1942) o Ferrán García Sevilla (1949).

Pel que fa a l’arquitectura, tampoc no podem entendre-la deslligada del seu context històric i social. Després d’haver sofert les conseqüències dels dos conflictes armats més importants de la primera meitat del segle XX, la Primera (1914-1918) i la Segona Guerra Mundial (1939-1945), Europa i Amèrica van haver de fer front a la demanda de vivendes que pogueren ser costejades per les classes populars. Així, podríem dir que el Racionalisme, arquitectura imperant en aquets decennis, es caracteritza per la funcionalitat, la simplicitat de les seues formes geomètriques i l’ús dels materials que el desenvolupament tecnològic havia proporcionat, això és, el ferro, el vidre, l’alumini i el formigóssss1.