Читать книгу Fernando Moreno Barberá: un arquitecto para la universidad онлайн

31 страница из 48

Finalment, trobem l’Art Conceptual, punt últim de la reducció material d’aquesta etapa dels anys seixanta. Per primera vegada la idea sobrepassava l’objecte artístic i per donar constància de la importància d’aquesta, la part material es reduïa fins a extrems en què l’artista ja no creava, sinó que supervisava la creació. Ara l’autor cercava l’essència de confeccionar un disseny intel·lectual en la ment de l’observador, desvirtuant la plasticitat. L’Art Conceptual defensava el paper actiu de l’espectador, el qual havia de dur a terme un procés de reflexió per tal d’esbrinar la idea amagada de l’artífex al voltant dels diversos signes artístics. En aquest moviment, doncs, prima la idea de l’obra sobre l’obra mateixa, ja que aquesta havia adquirit uns valors purament comercials i mercantils. El que l’autor intenta és acabar amb aquesta actitud front l’art, formular noves proposicions per definir aquesta nova faceta que havia despertat amb Duchamp (1887-1968)ssss1. Un exemple seria One and three chairs (1965) de Joseph Kosuth (1945).